ETNA
Tota la familia vam pujar a l’Etna d’uns 3.300 metres, però ens vam quedar a uns 300 metres del cim, ja que anar amb la petita de dos anys caminant cap a munt i amb el autocars 4x4 va ser impossible. Per cert, al refugi vam menjar un entrepans bonissims.
TAORMINA
Ciutat impossible per aparcar, ciutat extremadament turística, ciutat on vam veure que primera vegada treballava de valent la policia municipal, ciutat chic de sicilia. La llàstima va ser no poder veure el teatre grec en versió original, ja que estaven preparant un espectacle, en fí… una pena. Primer dia que mengem pasta i pizza.
GOLE ALCANTARA
Una visita al riu Alcantara, on es poden veure la lava de l’Etna com arribava a les aigües del riu fent aquestes formes a la roca.
RAGUSA IBLA
La Ragusa antiga, perquè la nova es una ciutat com qualsevol altre. A Ibla, cada cantonada es mereix fer alguna foto. Aquí es quan vaig començar a patir les pujades amb el carret de la nena amb ella inclosa. Em va sobtar que a aquí com a la majoria de municipis de Sicilia, els carrers no tenen vorera i els vianants han d’anar per la calçada, on van tot els vehicles. Vam tornar per la nit, per agafar el trenet que et visitava la part antiga i després a sopar, on quan demano una coca cola… EM PORTEN UNA D’1 LITRE, sopar bonissim de peix, i a més música de jazz en viu, es pot demanar alguna cosa més?. Una mania que tinc es demanar el menú sense preguntar que hi ha al plat… així em va, que a vegades encerto, però altres… però la veritat es que poques vegades m’equivoco.
.jpg)
i la famosa coca cola
NOTO
A causa del terratremol que va patir aquesta ciutat (com altres de Sicilia), va surgir després com una joià del barroc sicilià. Aquí no m’enrecordo a on vam dinar.
AGRIGENTO
Per a mi, el que més em va agradar… El Valle dei Templi, amb el temple de la Concordia, el temple millor conservat del mon. Agrigento en sí no val una visita.
Tornant passem per veure els acantilats de Eraclea Minoa, i el seu parc arqueològic on t’avisen que no sortis del camí ni toquis herbes i pedres amb el perill que de sorti alguna serp.
Abans d’arribar ens decidim a passar per Caltabellotta, un poblet a uns 1.000 metres d’alçada, que encara que no surti a cap guia per a mi mereix tota una parada.
Per la tarda a descansar a Sciacca, bany a una platja verge amb una temperatura d’aigua molt bona, i per la nit al sopar, oh sorpresa… demano coca cola… i em porten una ampolla de… 1,5 litres a 3 euros.
Caltabellotta
I l'ampolla de 1,5 litres de coca cola per a sopar!
.jpg)
TRAPANI
Per a nosaltres l´única part que val la pena visitar de Trapani es la part antita del port, es una mena de Barceloneta, però amb esglesies barroques. Aquí hi ha un restaurantet molt petit, però que vam dinar i sopar de fabula.
SEGESTA
Un altre temple grec impressionant.
LEVANZO
Aquí vam decidir fer una visita a aquesta petita illa, que es la que es troba més verge de les tres que es troben a prop de Trapani. Aquí ja vam ser guiats per una platjeta petita completament verge, on només es trobaven al lloc “lugareños” de l’illa. Al ser tan petita l’illa, es van quedar sense menjar als dos restaurants que havia, i per primera vegada en ma vida em vaig menjar un entrepà de gelat de yogurt… no habia otra cosa. D’aquí vam surtir els quatres cremats pel sol.
MONREALE
Catedral de Monreale, juntament amb el Valle dei Templi, una autentica maravella. Aquí per cert… el dia que vam dinar pitjor.
ERICE
Poblet amb carrers empredats medievals, des de baix sembla que sigui petit, però una vegada dintre es bastant gran, una curiositat es que et donen un planol amb els noms del carrers perque puguis veure els monuments, però després t’adones que els carrers no tenen noms.
--------------------------------
DESIDIA SICILIANA
Durant aquests dies hem estat en quatre cases rurals, i la guanyadora de totes totes a estat “A lume di candele”, per tot, pels propietaris que et fan sentir veritablement com a casa, les habitacions, les estancias en general, l’esmorzar on tot es bonissim, el lloc… en fí, que si no paguès seria perfecte.
En segon lloc posarem a “Grotta di ferro”, ja que es un hotelet al mig de camp, però et dona la possibilitat d’anar a comprar-te el dinar o el sopar i el fas en una cuina a part. Encara que l’esmorzar pel meu gust el posaria en quart lloc.
El tercer lloc l’ocupa “Fondo Cipollate”, realment aquesta casa rural no es mereix estar en aquest lloc, perquè la nostra habitació es trobava apartada de la resta i al costat del menjador, esmorzar molt bó i casa tipica rural siciliana.
I el quart lloc es troba “Sotto la Palma”, més que res perquè pel meu gust es trobava per sota de la resta, però el pitjor de tot va ser l’olor que sortia del bany de la fosa septica. Això sí, l’esmorzar es trobaria en segon lloc.
En resum, que m’ha agradat més de Sicilia:
- El clima en general, encara que quan hem anat feia molta calor
- La manera de ser dels sicilians, molt mediterranis
- Sobretot el menjar, bonissim, peix, pasta i marisc i a uns bons preus
- El patrimoni que tenen per a tota l’illa, que encara i així ens han quedat coses per a veure.
- Les platges, es molt facil trobar verges i gairebé tu tot sol.
- L’idioma, entre el castellà, el catalá, i una mica de diccionari et surts sense cap problema.
- Allà es veu que es costum que els pagesos surten a la carretera a vendre les seves fruites fresques.
Que no m’ha agradat:
- la manera de conduir dels sicilians, el codi de circulació en inexistent, en aquests dies he vist fer moltes burradas per carretera. Una de les raons es que quan llogues el cotxe, et donen la possibilitat d’ampliar el contracte a tot risc per la quantita de cops que es donen. A causa d’això ja signes al contracte una franquicia de 1000 euros… por si las moscas.
- La quantitat de bruticia que hi ha en moltes carreteres, fins i tot arriben a tirar bosses d’escombreries senceres al costat de la carretera.
- El calor… veritablement, en aquesta epoca es insoportable. Un dia em vaig posar una samarreta de color blau marí, i si estava molta estona al sol, litaralment em cremava l’esquena.
- Si arribas a algun museu o visita arqueològica el castellà no es troba entre els idiomes a escollir. Només italià, anglés, alemany i francés
I un cas a part mereix Ryanair, volien provar aquesta companyia a la tornada i quan facturem l’equipatge ens diuen que em de pagar 135 euros de sobrepés (maleta per a quatre persones amb 27 quilos). Una vegada a la sala d’espera, nosaltres vam pagar el plus pel tema de Priority, que es que seràs dels primers de la cua. Ens posem dels primers i baixem unes escales. Com a l’avió tens un seient reservat però no saps quin la gent fins i tot va baixar per les escales de sortida per ser dels primers en entrar a l’avió. I arriba l’hora de la veritat, personal de l’aeroport treu la cinta i dona el tret de sortida, la penya comença a caminar ràpid i altres a correr per la pista de l’aeroport per tal d’agafar un lloc. Un senyor gran començar a caminar molt ràpid però ensopega i cau al terra, sento comentaris de la gent que li diu comentaris com “això et passa per burru”. Arribem els quatre a l’escala de l’avió amb el conseqüent tap. Comencem a pujar jo amb la petita als braços i la meva dona amb el carret de la dona, amb uns disimulats cops de colze al personal. Entrem a l’avió agafo lloc i li diuen a la meva dona que el carret ha d’anar a baix, ha de tornar a baixar. Mentre nosaltres ens anem colocant als seients, però quan arriba la meva dona l’azafato li diu a la dona que els seients que estem no es poden agafar. Torna a baixar les motxilles de dalt i barallante per agafar un altre lloc. Al final vam trobar un, i vam seure tranquils fins Girona. Definivament, nosaltres no tornarem a viatjar amb Ryanair, ja se que es de low cost, però som persones qui estem a l’avió no animals. Per cert els azafatos… un zero i quan vam baixar de la avió els vam acomiadar amb la ma mostrant el dit del cor senyalant el cel.
Però en definitiva un viatge molt recomenable (sense Ryanair)
No hay comentarios:
Publicar un comentario