XIX Ruta de les Ermites de Blanes (11/04/10) 17.5 km

Aquesta marxa ha estat el meu bateig en aquest mon. Em volia provar en alguna d'un quilometratge petit per saber com aguantava el cos.

M'aixeco i al sortir al carrer, decideixo que en comptes de barreta energètica, doncs un bon croissant pel matí anirà bé. M'apropo al forn i veig que malauradament es troba tancat, al final em menjo la barreta energètica.

Arribo al lloc mitja hora abans de la sortida, no hi han cues i em donen un cartronet, per donar a l’avituallament i a l’arribada.

Quan comença la marxa, agafo un bon ritme però el problema ve quan arribo al passeig de Carles Faust que vull fer una fotografia de Blanes amb la Palomera al fons, entre que trec la càmera de la motxilla, la motxilla i els bastons em quedo quasi a la cua de la marxa. A la primera ermita em passa tres quarts del mateix, i decideixo deixar-me la camera penjada al coll. Durant tot el municipi passem per les quatre ermites que hi han, i d’aquí sortim del nucli urbà i marxem cap a l’ermita del Vilar.

Quan arribo al Vilar entrepà de pernil salat, que después de la barreta del matí entra FENOMENALMENTE. Acostumat als avituallaments de les curses, més que menar-me l’entrepà… lo engullo, bec una mica d’aigua i ja estic preparat per marxar, però veig que el cap de grup s’ho prenen amb molta més calma que jo... xarradeta... entrepa de pernil...vinito... ji ji... ja ja... total que amb aquesta aturada em despisto i el cap de grup marxa i surto amb el segon grup, decideixo guardar el bastons i caminar sense ells. Si la memoria no em falla diria que aquest tros coincideix amb la cursa Mar i Murta que es fa al gener. El que si va coincidir va ser un tros de la marxa amb l’altra marxa de les ermites de Lloret de Mar, i realment el tros que es va solapar, estava millor senyalitzada que la de Blanes, encara que amb el guix era suficient, tanmateix també havia un detallet que s’agraeix de la de Lloret que son el quilometres que portes a sobre.

Quan tornem al terme municipal, ja queda el trosset més dur del recorregut, una pujada forta però asequible fins l’entrada de la cala Sant Francesc i des d’aquí sí que ve la pujada més forta fins arribar a l’ermita de Santa Barbara. Quan arribo descanso uns minuts per fer la foto corresponent i des d’aquí es pot veure l’ermita de Sant Joan. Baixo fins al passeig de Santa Barbara i començo a pujar de nou fins l’ermita de Sant Joan, des d’aquí baixada fins l’ermita de Sant Francesc, bossa del marxaire, un platet de sardines a la planxa i bufet lliure de pa amb tomaquet amb coca cola, que encara que el gas no em va bé, va entrar la mar de bé... el vinito... ni provar-ho

Sortida de la marxa


Ermita de Sant Francesc


Blanes des del Jardí Botànic


Ermita de Mare de Deu de l'Esperança


Esglesia de Santa Maria de Blanes


Ermites de la Salut i l'antiga. EL problema es que no sé quina es quina




Comença la sortida de Blanes


Sortint del terme municipal




Caminant per un trosset d'asfalt direcció a Can Bruno (em sembla)


Enfilant el cami cap el Vilar


Ermita del Vilar






Restes de la passada nevada del 8 de març




Arribant de tornada a Blanes, ja es veu de lluny el castell de Sant Joan


Pujant a l'ermita de Santa Barbara (la pendent més dura del recorregut)


Ermita de Santa Barbara




Vista des de l'ermita de Santa Barbara a la de Sant Joan


Arribant a l'ermita de Sant Joan


Ermita de Sant Joan






Fí del trajecte, foto feta des de la taula on em vaig cascar el plat de sardines