1a Pujada al Tibidabo (29/05/10) 7km

Primer he de dir que l'inscripció d'aquesta cursa pica... i amb el resultats que van haver... més... però que hi farem... a lo hecho... pecho.

Era la primera vegada que anava a fer una cursa un dissabte pel matí, però total... pel lloc on era semblava que fos diumenge. Decideixo aixercar-me d'hora per anar a buscar un lloc per a deixar el tronco-mòbil, agafa el dorsal i escalfar una miqueta.

Arribo a tres quarts i ja veig a corredors que s'apropen a la sortida (joder com matina la penya -penso-), decideixo buscar algun foradet, que ja m'havia mirat el dia abans al Deu GugelMaps, però em surt rana. Com soc persona que li agrada deixar el coche en un lloc correcte, veig que els llocs que havia trobat al principi s'estan esgotant (el carrer on havia aparcament no es podia ni parar ni estacionar), al final decideixo anar al final d'aquest carrer (Carles Riba) i deixo el Delorean en un petit descampat.

Total que a les 8 oclok, estic al xiringuito on lliuren els dorsals, amb la sorpresa de que el personal encara es trobava muntant tot el tingladu... comencen a donar el material a les 8:15, amb una cola bastant important. A l'hora de la sortida, i com es típic en mi surto dels ultims, i veig que a la primera pujada ja em trobava amb el grup dels 5 o 10 ultims, però yo... a lo mio... arribo a la carretera de les aigües i veig al company correcat Bernaus donant anims a tot el personal (una abraçada per cert ), en aquest gir la veritat es que no m'enrecordo si havia algun de l'organització, però com conec el circuit segueixo a la gent. Quan arribo al gir de la pujada a l'escola judicial, aquí es cert que no havia ningú, i tothom gira perquè ha girat el de davant, però.... i si s'haguès equivocat 50 o 60 persones abans?... al segon gir que ja tirem cap el funicular, aquí tampoc havia cap persona dirigint al personal, aquí es quan començo a avançar al personal, abans d'arribar a la carretera unes persones intenten donar aigua al persona, jo no agafo, però penso si van de bolids amb 4 gats que estavem passant en aquell moment.. com hauria de ser la cosa quan ha passat el gruix del peloton... total que en el corriol que anava passat la carretera del Tibidabo hi ha un moment que em troba un encreument de camins i no sé per on tirar... sort que de lluny arribo a veure una samarreta i tiro cap allà... això sí, pregant que el tiu no s'hagi equivocat... una vegada arribats al parc, el personal del parc es el que t'indica per on has d'anar.

Al final m'hidrato una mica, i penso perquè collons he d'agafar el funicular per a baixar, total que decideixo correr de baixada fins arribar al cotxe. Mentre baixo, em trobo a altres corredors que han tingut la mateixa idea que jo, però ells van caminant, els animo a baixar amb mi... però arribo al final solet... solet.

Al novembre es un altre pujada.... la cursa de l'amistat.... bastant més dura que aquesta, i amb més caliu...

l'any que ve li podrien canviar el nom... la cursa de l'enemistat.

A sobre mentre vaig pujant la camera de fotos em diu que te la memoria interna plena, obro la camera corrent i m'adono que la tarjeta la tinc a casa... cagun la...