MISIÓN CUMPLIDA!! ...però patint

UN TOMB PER L'INFERN

Començament de la prova i les cames caminen fins l'arc de sortida. Li dono al Fore i comença la festa. Només començar, festa de correcats a ma dreta. Començo a agafar el ritme de cursa, però quan vaig pel quilometre 2 se m'activa un sisé sentit que tinc que em diu que avui la cosa no sortirá bé. Passo pel 3 i em noto ganes d'evacuar solids, no ho entenc si ho havia fet vint minuts abans de la sorida. Espero al quilometre 5, per a anar al WC però hi ha molta cua i decideixo continuar. Quan passo al costat de la comissaria de mossos de Les Corts, ja no aguanto més... m'en vaig dintre a fer un pensament. Al sortir estic pletòric, agafo ritme de carrera i començo a gaudir del dia.

Sobre el quilometre vuit començo a tenir molesties a l'estòmac, però la veritat es que no li faig cas. Arribo a l'avituallament del 10, i noto al cap d'una estona que l'estomac no está molt fi. Sobre el quilometre 14 no entenc perquè, em dona un petit mareig i noto que la vista se'n va, camino una estona i començo a repasar tot el que vaig fer des d'ahir.... i tot era correcte. Aquí començo a tenir molesties a l'estomac, el mareig a marxat i decideixo continuar. La familia m'espera a Rosselló amb passeig de Sant Joan, la meva dona em pregunta com ho porto, li dic que molt bé... però jo sé que no es així. Arribo a l'avituallament del 15, m'hidrato però em noto que l'estomac em rebutja tot el liquid que li estic ficant, ja sigui aigua o beguda isotònica. Arribo a la mitja, la familia es troba allà, la dona em torna a preguntar com estic, li dic que bé... però ella amb la mirada, ja sap que li estic mentint. Les molesties a l'estomac son més fortes, el ritme es més lent camino i em noto que respiro amb dificultat. No ho entenc, de cap i cames estic perfecte però avui l'estòmac m'ha fet una mala jugada. Torno a repasar tot el que he fet, però no trobo a on h fallat, mai havia tingut molesties a l'estòmac i justament havia de ser avui. Tremolo només de pensar que ve l'avituallament del 25, i li he de donar líquid i sólid a l'estomac. M'aturo per menjar i beure, però al cap d'un minut tinc arcades i ganes de vomitar, aquesta sensació la tindré tota l'estona. La cosa no pinta bé, i començo a rumiar l'abandonament de la marató. Arribo a Glories, on es troba la dona i la meva filla, la meva cara ja es un poema, li explico com estic. Parlem que hi han més maratons, que no he de demostrar res... jo també penso com ella, estic a punt d'abandonar, però a última hora li dic que no... que prefereixo tirar tal i com estic fins a plaça Catalunya. Començo a correr de nou i arribar l'avituallament del 30, bec i menjo, però em dona fàstic tot el que li fico a l'estòmac. I ara ve lo pitjor penso, tal i com estic i els últims quilometres... que no me pase na'!. Però curiosament, a partir del 30 les molesties i arcades comencen a desapareixer, i em noto que la cosa pinta bé... pinta molt bé... a partir del 31, veig corredors caminant, però em noto que les cames encara em responen i el cap... perfecte. Aquí es quan he gaudit de la marató, encara que tenia l'estomac resentit, he vist que el cos ha respòs perfectament i no paro d'avançar gent. A l'Arc de Triomf, torno a beure, aquí decideixo que tal i com estic i el que queda no cursa no prendre res fins l'arribada. La dona me la trobo a Lluis Companys, em diu que tal... però no cal dir res, amb un somriure d'orella a orella i el dit gros apuntant al cel, ho dic tot. I arribo a l'avituallament del 38, aixeco les mans i es tot un tunel de salutacions i anims. Tal i com estic, fins i tot al 40 apreto el ritme i vaig més ràpid del que jo esperava... i Oh sorpresa!! correcats al quilometre 41.... vamos... el no va mas!, la resta un passeig fins al 42,195, veig a la dona i a la meva filla i només penso que això s'ha acabat. El temps, tal i com vaig estar es lo de menys, segons el meu crono 4h 36, segons l'organització 4h 42... però es igual... la segona al sac!!