Des de principis de juliol que no em penjava un dorsal, i la veritat es que tenia ganes però tampoc volia repetir cursa. En principi tenia pensar fer la mitja marató de Castellbisbal, però com la van canviar al 14 de novembre, aquesta data malauradament no m'anava bé, i al final vaig escollir Guanta.
Surto cap a Sentmenat i m'adono que ni he mirat per on queda, recordo més o menys per on está però no sé ni a on he de girar, ni quina carretera he d'agafar. De moment penso que la cosa tira bé, ja que agafo direcció Caldes de Montbui i allà ja miraré algún desviament cap Sentmenat... cosa que no passa. Torno a Palau-Solità i Plegamans i em diuen que vaig malament, que he de tornar a Caldes... començo a mosquejar-me, ja que on fiques 900 vehicles en un poble petit. Arribo a Caldes i demano a un bon samarità m'indiqui on queda aquest cumul de cases i m'indica com els pastorets als reis d'Orient cap a allà... com m'estava pitant uns 50 cotxes darrere meu i dono les gràcies i dic que a la propera li convido a un café... a lo que el senyor em contesta que no cal... que ja està casat.
Arribo a Sentmenat i el que pensava... no hi ha aparcament, al final el deixo al costat d'un precipici amb el resultat que he de baixar pel costat del copilot, sino patiria el sindrome del coyote.
Vaig a recollir el dorsal al bar de la societat del coral de Sentmenat... vaja guirigai que hi ha, ja que entre els corredors que estan prenent un café i els que es troben a la cua dels dorsals ja no es qui es qui... i si a sobre sumem que havia diferents cues per diferents pitrals, pues... apaga y vamonos... total, que a lo tonto, a lo tonto em fico a un cua que no es la meva, però li dic el meu número... - aquest número el porten aquí al costat!, em diu la noia... - mira, es que tinc un petit problema, es que ha vingut George Clooney a la cursa i m'ha dit si li puc fer el favor de recollir el dorsal, la noia em mira amb cara de... tu me estás vacilando o qué..., però jo de seguida li dic - si mira, es aquel senyor calb amb ulleres de pasta i una samarreta tècnica de correr del Lid'l... total que al final em dona el número. Després xerradeta amb els correcats, parlen de l'augment de les pedres a les platges catalanes, o la cria del cargol a la primavera... temas diversos.
Dono la bossa al guardarroba i al cap d'un estona m'estic cagant en to lo que se menea, m'he deixat la punyetera camera de fotos a la motxilla i a sobre no he guardat les claus del cotxe... me cago en mi sombra!!!
Com veig que hi ha bastant cua ho deixo per més tard. Quan queden deu minuts per la sortida, m'apropo al guardarroba i li dic a la senyora... - miri senyora, a veure si em podria treure una bossa de ma de color marró de la casa Gucci que tinc la camera de fotos... - xavalín, tú ets molt llest - em contesta - tú el que vols es emportar-te la meva bossa de ma... en fí que un lapsus lo tiene cualquiera, total que entre una cosa i un altre, al final surto sense la camera i amb les claus del cotxe a la butxaca.
Comença la cursa, de seguida comencem a pujar, però suaument, tinc un petit problema quan corro... que com porto el mòbil (que a saber que te puede pasar en la montaña), i les claus del cotxe, noto que se'm cau el pantaló, total que mentre corro, decideixo treure les claus i portar-les a la ma durant tota la cursa. Com sempre surto dels últims però a mi ja em va bé... ja començaré a avançar després. Les pujades están bé, ja que amb el meu dolent estat de forma em permet correr sense caminar, així fins arribar a Guanta, que allà veig que corredors que tornen i altres que s'adrecen al castell es passen les ampolles d'aigua, ja que diuen que ja no quedan... ERROR!!... quan arribo a Guanta veig que els pobres voluntaris, fan un gran esforç, ja que agafen ampolles del terra i les omplen per passar-les als corredors, jo passo d'agafar i total pa' lo que queda... doncs sense aigua. Així xino xano baixant a tota pastilla, mirant a on poses el peu ja que hi ha molta pedra, al final quan estic a punt d'arribar fins i tot tinc forces d'apretar el cul i entrar una mica més fort.
Total... que molt bé, per repetir la cursa. Regalets de la cursa? doncs una armilla per a correr, un fuet, un chusco de pan, un mini Aneto (la crisi pica), un bollycao (que m'ha sentao com una patao a l'estomac) i poca cosa més... però en definitiva per repetir... que ja se sap que anem a gaudir de la cursa no per la bossa.
Apa... adeu............
No hay comentarios:
Publicar un comentario