Avui, en dia laborable ha tocat cursa amb el gremi dels maquilladors i aquests nois que quan oloren a fum et tiren una galleda al cap.
La cursa començava a les 10 del matí, però com ja pensava que havia trànsit a la sortida de Barcelona, he sortit a les 8:15 del matí, amb el resultat que de Barcelona a El Prat he trigat... UNA HORA!, joder... i perquè m'he desviat de la ruta, sino ja veia que no arribava. A la tornada en 25 minuts... como un campeón!!!
El recorregut de la cursa ha ha estat des del Parc Nou d'aquest municipi, fins arribar a la platja, vorejant tot el terme de l'aeroport.
Quan agafo el dorsal i començo a escalfar, ja veig que... AQUÍ HAY NIVEL!!!, joder, que si había...!!! quan han donat el tret de sortida, en només 5 metres de cursa anava sol i l'últim de la cursa, però buenu, com estic acostumat doncs, xino xano fins al final. Però ha passat el que havia de passar, sobre el quilòmetre 2 he començat a agafar a gent, fins i tot, veia que a un li estava fent de llebre ja que portava el mateix ritme que jo, en eso que el gachó em diu... - escolta no creus que portes un ritme massa ràpid?, em giro i li dic... - jo a aquest ritme vaig de moment molt comode. Però com se li ocurreix a aquest tiu dir-li a un que vas massa ràpid!, jo vaig al ritme que em surt del les miseries, un altre cosa era que, com li estava fent de llebre, veia que s'estava despenjant de mi. Total que jo.. a lo mio. Arribem a la part més espectacular de la cursa, quan els avions aterren i veus com passen aquestes besties a 20 o 30 metres a sobre teu... impresionant! sobretot un avió de la companyia American Airlines que passava quan em trobava a sota... joder... però com pot volar aquest bitxu!.
Durant el recorregut vaig agafant a gent, a poca, perquè ja he dit que havia molt nivell, però de tant en tant els hi anava passant. Quan arribem a la platja i a l'avituallament, m'adono que a un dels que he pasat em mira, i em diu amb la vista... VAIG A AGAFAR-TE!!! ...pues lo llevas claro chaval!!! li dic amb una caiguda de celles. Em dedico a la "caza" d'un corredor de samarreta vermella que es troba a uns 50 metres per agafar-lo, així em concentro amb el de davant i passo de mirar darrere perquè no pensi que m'estic rajant perquè no m'agafi. Total que el de la samarreta vermella sent les meves trepitades, i el tio augmenta el ritme... LA MARE QUE EL VA PARIR!!! doncs no penso despenjar-me d'aquest. Quan quedaven uns 3 km per l'arribada ja em trobava darrere seu, però volia saber com estava de cascat, total... que quan queden 2 km com em queda encara mig cartutxo a la recamara, monto l'arma i... venga xaval... chupate esa!!! sento que intenta seguir-me el ritme, però ja veig que va bastant petat, total que vaig tan bé que fins i tot agafo a un altre abans d'arribar a meta.
Ah... que bé que senta no fer cues quan acabes les curses, i fins i tot uns aplaudiments per part dels compis. Total, platanito, pometa i una mica d'aigua.
ah... no m'enrecordava... el de la miradita, al final no em va agafar, al contrari em va felicitar per la cursa que havia fet.
Per repetir
No hay comentarios:
Publicar un comentario